dissabte, 27 de juny de 2009

Llaberia per La Vall de Calàs

Ja a arribat l'estiu i amb ell les calors, ara per sortir d'excursió si no et vols asfixia pel camí tens que buscar rutes on hi aigui força ombra i alguna que altra font, un bon lloc es la vall de la Fou a Capçanes i l'altre dia buscant per la web del consorci de Llaberia vaig veure una excursió que feia molt de temps que no havia fet i que la recordava força be.
Capçanes Llaberia per La Vall de Calas, el forat de Llaberia, el Portell, barranc del Torto i Llaberia i tornar per La Fou.
La ruta comença al poble de Capçanes però nosaltres hem començat uns 2 km. mes endavant per estalviar nos el tros de pista asfaltada.
Trobem un poste indicador deixem el coche i comencem a caminar per la pista de la vall de Calas.



El camí va agafant altura i ja tenim les primeres vistes de Capçanes.


Trobem conreus de vinya, prompte arribarem al lloc on deixem la pista.


Cruïlla de camins deixem la pista i seguim un sender que puja pel tallafoc senyalitzat amb marques grogues.



Trobem vistes espectaculars el pantà de Guiamets i Capçanes.


Desprès del tallafocs un senderó amb forta pujada ens portara al Forat de Llaberia.

Forat de Llaberia .


Es un fantàstic mirador de la vall a traves d'una finestra.


Pugem per el Portell de Llaberia.

I ja tenim el poble a les vistes.

Desprès baixem fins al fons del barranc del Tortó, si el seguim aigües avall arribem salt de l'Olla del Gegant, un espectacular forat per on salta l'aigua del barranc quant baixa, avui no es el cas.
Per seguir la ruta tenim que retornar fins al punt on em arribat al barranc i seguir-lo aigües amunt.



Un cop hem arribat al cruce amb el GR. el seguim direcció a Llaberia.
Desprès arribem a la font de l'Horta.


Ja estem arribant a Llaberia.

Entrem a Llaberia val la pena de visitar el poble es petit acollidor i molt ben cuidat.




Els Montals i la Punta de La Portella.

Retornem per on hem vingut seguint el GR. arribem a la font de La Mata i el pla que tenim al davant, es un bon lloc per fer una parada.

Arribem al barranc de La Vall, es un bon lloc per refrescar-nos.

Mes andevant deixem el GR. iseguim un PR. que ens dura fins fins Capçanes per el Raco de La Sendal.

Mas Collet una masia reconvertida en hotel restaurant.

Les restes de la ventada del hivern.


Racó de La Sendal. Bucòlic racó que esta molt descuidat li faria falta una bona neteja de herbes i escambruners.


Ja ens apropem a Capçanes.

Sortim a la pista que en uns minuts ens apropar al lloc on hem començat.


Altimetria.

Descarregar track AQUI

dimecres, 24 de juny de 2009

Video Monasterio de Piedra i Moncayo

Ja tenim recient sortit del forn el video de El Monasterio de Piedra i L'ascensio al Moncayo.

video

Pots descarregar-te el video AQUI

dilluns, 15 de juny de 2009

Monasterio de Veruela

Desprès de baixar del Moncayo i de un bon dinar, ens disposem a visitar el Monasterio de Veruela per acabar d'arrodonir el cap de setmana, i la veritat es que com tot el que vam fer el dia anterior avui tampoc ens a decepcionat i la visita, amb les explicacions de Jordi ha estat molt mes interessant.
Aquí poso una mica de resum de la historia del Monestir
El Monasterio de Veruela està situat als peus del Moncayo, a la petita població de Vera del Moncayo, entre Borja i Tarazona.
Es tracta d'una abadia cistercenc del segle XII, construïda pels monjos de l'orde del Cister després de rebre la donació de les valls de Veruela i Maderuelo per part de Don Pedro de Atares.
El Monestir de Veruela està envoltat per una muralla hexagonal d'aproximadament 1 km de perímetre. Una porta amb una Torre medieval dóna accés a un camí arbrat que acaba a la portada romànica de l'església del segle XII.
Al centre del Monestir de Veruela es troba el claustre, d'estil gòtic i construït a finals del segle XIV. És un dels elements emblemàtics del monestir, i al seu voltant s'organitzen església, sala capitular, Cilla, refectori i altres dependències.
En una de les cel les del monestir nou es va allotjar Gustavo Adolfo Becquer a 1863-1864, trobant inspiració per escriure les seves cèlebres "Cartas desde mi celda". El Monestir de Veruela deu sens dubte part de la seva fama a la presència del poeta.